En Setentonio, un home amb la saviesa que només setanta anys de vida poden atorgar

 En Setentonio, un home amb la saviesa que només setanta anys de vida poden atorgar, es va plantar davant del gran cartell electoral de Platja d'Aro. El cartell, enorme i detallat, cridava en lletres capitals: "ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA - 11 DE NOVEMBRE 2026".

Amb el dit índex estès, en Setentonio va assenyalar el punt exacte que explicava els passos del vot per correu. "Ja ho veieu", va dir, dirigint-se no a una multitud, sinó a l'aire i als pocs curiosos que s'havien aturat. "Això és el que no podem oblidar. El dret a decidir, el dret a triar."

"Alguns pensen que a la nostra edat ja no importa", va continuar, amb una expressió de determinació serena. "Que som només passat. Però jo dic: som el fonament. Som els que hem vist com aquest país es construïa, pas a pas. I demà, l'11N, hem de recordar per què ho hem fet."

"No es tracta de colors o de partits", va explicar en Setentonio, amb els ulls fixos en el cartell. "Es tracta de garantir que els nostres fills i néts tinguin les mateixes oportunitats, la mateixa llibertat. Es tracta d'assegurar-nos que les nostres pensions siguin dignes i que el sistema de salut no s'ensorri."

"He vist com les coses canviaven", va rememorar, amb un lleu somriure. "I la majoria de vegades, ha estat perquè ens hem aixecat i hem fet sentir la nostra veu. No deixeu que altres decideixin per vosaltres. No deixeu que la mandra o la indiferència guanyin."

En Setentonio es va girar, el seu gest encara assenyalant el cartell, i va fer un pas endavant. "L'11 de novembre, cada vot compta. I el nostre, el dels setentonis, compta encara més. Som la memòria, som l'experiència, som el futur que hem construït. Demà, fem història una vegada més."

Amb aquestes paraules, en Setentonio va baixar el braç i es va allunyar, deixant els curiosos amb les seves pròpies reflexions, mentre el gran cartell seguia allà, recordant a tots que la democràcia no és només un dret, sinó un deure.