El duel dels batecs — La Vaga al SIC (1976) L'aire a l'oficina, aquells dies del 76, no es podia tallar amb ganivet: era una barreja de tensió elèctrica —la dels ordinadors que ja començàvem a voler apagar— i d'esperança bruta, la de les sabates plenes de fang de les manifestacions. Aquells cartells, fets amb retolador gruixut sobre paper de continu, no eren només propaganda; eren la nostra declaració de guerra contra la normalitat grisa del despatx. La solidaritat no es debatia en assemblees teòriques; es teixia en els lavabos, entre el soroll de les màquines de perforació i el xiuxiueig nerviós. Al Servicios Informáticos Condal (SIC), la frontera entre el militant del PSUC i el company de Cristians pel Socialisme es va esvair completament. No importava l'origen; l'enemic era el mateix. La nostra quotidianeitat era un equilibri al caire de l'abisme. La por als grisos i als acomiadaments hi era sempre, una presència gèlida a la boca de l'estómac. Però la ...