El codi de l'especulació: Quan el ciment esborra la pineda de l'avenir
El paisatge és la memòria visual d'un poble, el llibre on s'escriu la seva història. Però què passa quan algú decideix esborrar les línies escrites per la natura per reformatar-les amb el llenguatge fred dels diners? Des de la finestra d'aquesta col·lecció, el Programador de l'Avenir observa com els tres nuclis del nostre municipi —Castell, Platja d'Aro i S'Agaró— lliuren una batalla silenciosa contra un algoritme implacable: el de l'especulació pura i dura.
Mireu el contrast. Per un costat, la immensitat blava del mar i la claror del cel que van enamorar generacions; per l'altre, el verd resistent de les nostres pinedes ancestrals. Unes pinedes que, lluny de ser protegides com el pulmó i l'ànima d'aquesta terra, s'estan convertint, a cop de llicència i retroexcavadora, en blocs de vivendes de luxe i apartaments exclusius.
Un municipi de tres rumbes... i un sol perill
El perill és que ja no es construeix per viure, es construeix per especular. Es dissenya un municipi d'aparador, pensat per a capitals opacs i temporades curtes, mentre es tanca el pas a la sostenibilitat real i al futur dels mateixos vilatans.
Castell d'Aro: El nucli històric, testimoni d'un passat de pedra i tradició, veu com la pressió urbanística amenaça els seus valors paisatgístics.
Platja d'Aro: El motor costaner, on les torres i els blocs de formigó van guanyant la partida a l'horitzó natural a un ritme preocupant.
S'Agaró: L'equilibri clàssic entre arquitectura i natura que el va fer famós es desdibuixa cada vegada que cau una pineda per aixecar-hi un nou complex d'alt rànquing.
La tria de l'excel·lència contra el ciment de la mediocritat
Ho hem dit abans: la mediocritat és una tria. I triar destruir el patrimoni natural per obtenir un benefici immediat és la forma més absoluta de mediocritat política i social. L'excel·lència hauria d'exigir blindar el cel, el mar i els arbres que ens queden, entenent que el valor real de Castell-Platja d'Aro i S'Agaró no es calcula en metres quadrats edificables, sinó en dignitat i qualitat de vida.
Quan programem el demà, hem de decidir si volem un municipi amb identitat pròpia o un simple catàleg d'immobiliària de luxe on els veïns de tota la vida siguin només figurants de fons.
La pineda crida, el mar es mou, i des d'aquest blog seguirem reclamant que el futur no es vengui al millor postor.
Perquè una societat que canvia els seus arbres per formigó és una societat que està esborrant el seu propi futur.
#ESPECULACIÓ #DIGNITATROBANDA #SETENTONIO
El paisatge és la memòria visual d'un poble, el llibre on s'escriu la seva història. Però què passa quan algú decideix esborrar les línies escrites per la natura per reformatar-les amb el llenguatge fred dels diners? Des de la finestra d'aquesta col·lecció, el Programador de l'Avenir observa com els tres nuclis del nostre municipi —Castell, Platja d'Aro i S'Agaró— lliuren una batalla silenciosa contra un algoritme implacable: el de l'especulació pura i dura. Mireu el contrast. Per un costat, la immensitat blava del mar i la claror del cel que van enamorar generacions; per l'altre, el verd resistent de les nostres pinedes ancestrals. Unes pinedes que, lluny de ser protegides com el pulmó i l'ànima d'aquesta terra, s'estan convertint, a cop de llicència i retroexcavadora, en blocs de vivendes de luxe i apartaments exclusius. Un municipi de tres rumbes... i un sol perill El perill és que ja no es construeix per viure, es construeix per especular. Es dissenya un municipi d'aparador, pensat per a capitals opacs i temporades curtes, mentre es tanca el pas a la sostenibilitat real i al futur dels mateixos vilatans. Castell d'Aro: El nucli històric, testimoni d'un passat de pedra i tradició, veu com la pressió urbanística amenaça els seus valors paisatgístics. Platja d'Aro: El motor costaner, on les torres i els blocs de formigó van guanyant la partida a l'horitzó natural a un ritme preocupant. S'Agaró: L'equilibri clàssic entre arquitectura i natura que el va fer famós es desdibuixa cada vegada que cau una pineda per aixecar-hi un nou complex d'alt rànquing. La tria de l'excel·lència contra el ciment de la mediocritat Ho hem dit abans: la mediocritat és una tria. I triar destruir el patrimoni natural per obtenir un benefici immediat és la forma més absoluta de mediocritat política i social. L'excel·lència hauria d'exigir blindar el cel, el mar i els arbres que ens queden, entenent que el valor real de Castell-Platja d'Aro i S'Agaró no es calcula en metres quadrats edificables, sinó en dignitat i qualitat de vida. Quan programem el demà, hem de decidir si volem un municipi amb identitat pròpia o un simple catàleg d'immobiliària de luxe on els veïns de tota la vida siguin només figurants de fons. La pineda crida, el mar es mou, i des d'aquest blog seguirem reclamant que el futur no es vengui al millor postor. Perquè una societat que canvia els seus arbres per formigó és una societat que està esborrant el seu propi futur. #ESPECULACIÓ #DIGNITATROBANDA #SETENTONIO
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada