2. Els "Amos del Món" (Els fons d'inversió internacionals)

 Si ho mirem des de la barra de la nostra "Taverna QiA", amb la perspectiva que donen els anys i sense el maquillatge dels fullets publicitaris, la resposta té dues capes: els rostres visibles que surten als diaris i els autèntics amos que mouen els fils des de l'ombra de les pantalles de fons d'inversió.

Aquí tens la radiografia de qui talla el bacallà a la banca i qui s'omple les butxaques a costa de les nostres llibretes d'estalvis:

👤 1. Les Nissagues i els Rostres Visibles (Els "Banquers de tota la vida")

Són els cognoms que associem als grans edificis de Madrid, Barcelona o Santander. Alguns d'ells són hereus de dinasties que han controlat el crèdit durant generacions:

• La Família Botín (Banc Santander i Bankinter): Són la reialesa de la banca espanyola. Des del besavi fins a l'actual presidenta Ana Botín (al Santander) i el seu oncle Jaime Botín (màxim accionista de Bankinter), han convertit el cognom en sinònim de poder financer.

• Els Alts Executius a sou de milió: Personatges com Carlos Torres (BBVA), Josep Oliu (Banc Sabadell) o Gonzalo Gortázar (CaixaBank). Tot i que sovint no són els propietaris majoritaris del banc, reben sous i bonus milionaris per aplicar el que anomenem "el mal fer burocràtic": tancar oficines als pobles de l'Empordà mentre anuncien beneficis rècord de milers de milions d'euros a les juntes d'accionistes.

🕷️ 2. Els "Amos del Món" (Els fons d'inversió internacionals)

Si entrem a mirar la llista real de qui té les accions dels grans bancs (Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell), ens adonem que els banquers tradicionals ja només són la façana. Els veritables amos són gegants financers abstractes, coneguts com a fons d'inversió o fons voltor, que operen des de Nova York o Londres:

• BlackRock i Vanguard: Són els dos fons d'inversió més grans del planeta. BlackRock, per exemple, gestiona més diners que el PIB de diversos països europeus junts. Són els principals accionistes invisibles de gairebé tota la gran banca espanyola i de les empreses de l'Ibex-35. Aquests fons no tenen ànima ni territori; només busquen el rendiment de l'acció a curt termini.

💰 3. Qui es fa ric gràcies a la banca?

Més enllà dels propietaris, hi ha tota una teranyina de sectors que viuen —i molt bé— del negoci bancari:

• Els Grans Fons Immobiliaris (com Blackstone): Quan la banca es va quedar milers de pisos per desnonaments durant les crisis, els va vendre a preu de saldo a aquests fons. Avui es fan d'or gestionant lloguers abusius i especulant amb el dret a l'habitatge.

• Les Grans Consultores i Assessors: Firmes que cobren milions per dissenyar els processos de digitalització forçosa. Són els que convencen els bancs que cal posar caixers automàtics complexos i treure les persones de darrere del taulell, provocant la deshumanització que patim la gent gran.

• El propi Estat (a vegades): Tot i les baralles públiques per impostos extraordinaris, l'Estat necessita la banca per finançar el seu deute públic. El poder polític i el financer sovint juguen a les "portes giratòries": polítics que acaben a consells d'administració de bancs, i banquers que dicten lleis econòmiques.