A la memòria del meu amic Mariano, que cada dia em regalava un bon dia amb el meu nom i el del dia de la setmana. La seva veu i la seva amistat han estat llum en els moments foscos.
Encara que la malaltia li va anar prenent les forces, mai no li va prendre l’afecte ni la presència. Li vaig escriure fins al final, amb records i paraules d’estimació, i encara que el silenci va ser la seva resposta, sentia que m’acompanyava. Aquest recull de memòria i reflexió també és per ell, perquè la seva amistat forma part de la meva història. —Setentonio
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada