El Pas Invisible de la Senyora Rosa
La senyora Rosa no és una dona de grans luxes, però té una rutina sagrada. Cada matí, amb la seva bossa de roba a la mà, recorre el camí que uneix Castell d'Aro amb Platja d'Aro. Per a ella, no és només una avinguda; és el fil que cus la seva vida amb la dels veïns, el trajecte que ha fet durant dècades per anar a comprar el pa o a veure la neta.
Però aquell dimarts de pluja fina, el fil es va trencar.
Una rajola aixecada, una d'aquelles que porten mesos cridant l'atenció de qui vulgui mirar, li va trair el pas. La caiguda va ser seca, sorollosa, d'aquelles que et deixen sense alè i et fan sentir la fragilitat dels ossos. El resultat: un genoll destrossat i una dignitat ferida pel ciment descuidat de l'Administració.
Amb la paciència de qui creu en la justícia, la Rosa va presentar la seva demanda a l'Ajuntament. Va adjuntar fotos de la vorera en mal estat, l'informe d'urgències i el testimoni del forner que la va ajudar a aixecar-se. Esperava una disculpa, potser una reparació. Però la resposta que va rebre per escrit, freda com el mar de gener, la va deixar en xoc:
"Es desestima la reclamació atès que l'avinguda que connecta Castell d'Aro amb Platja d'Aro no es considera un carrer de pas habitual."
La Rosa va llegir i rellegir la frase. "No és un pas habitual?". Per a qui? Per als despatxos amb aire condicionat? Per als cotxes oficials que passen volant sense notar els sots? Per a ella, aquell tros de terra era casa seva.
Si un carrer no és "habitual", significa que les persones que hi viuen es tornen invisibles? Si cauen, el seu dolor no compta perquè no hi ha prou testimonis al voltant per fer soroll?
Ara, la Rosa s'asseu a la seva butaca amb la cama enlaire. Mira per la finestra i veu passar la gent per la mateixa avinguda de sempre. I pensa que, si l'Ajuntament diu que no hi passa ningú, potser és que per a ells, els veïns de tota la vida s'han convertit en fantasmes d'una ciutat que només mira els mapes turístics i s'oblida de les passes reals de la seva gent.
La Meta: Afegir valor al no-res, o potser, simplement, recordar a qui governa que cada pam de vorera té un nom i uns cognoms que la trepitgen cada dia.
| Títol del Volum | Subtítol |
| Volum I | La Matriu del Record |
| Volum II | L'Arxiu sota la Llei |
| Volum III | L'Art d'Oblidar i Recordar |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada